Livecoding: Programació creativa en temps real

El livecoding és una forma d’art performatiu que consisteix principalment en l’escriptura de codi informàtic en entorns interactius i en temps real de forma improvisada. Encara que l’ús més comú del livecoding és la creació de música i visuals, també s’utilitza en altres pràctiques com per exemple la creació de coreografies.

L’essència del livecoding és experimental i es basa en la idea de mostrar al públic el procés creatiu, així com els errors i els canvis que es produeixen durant la creació. Aquesta pràctica permet als artistes i als espectadors explorar noves formes d’expressió artística i repensar la relació entre l’art i la tecnologia.

En una actuació de livecoding veurem com el livecoder escriu codi, i el veurem projectat, de manera que podrem seguir exactament el seu procés creatiu. Cada vegada que el livecoder executa el codi, n’escoltem o veiem el resultat. Seguidament, el livecoder començarà la següent iteració, modificant el codi existent o afegint-ne de nou, i el tornarà a executar.

L’actuació es converteix així en un diàleg entre el livecoder i l’ordinador (moltes vegades el propi livecoder no sap què passarà exactament en el moment que executi el codi que està escrivint), i l’audiència es converteix en testimoni d’aquest diàleg perquè pot veure com es construeix l’obra en temps real.

Com que és unapràctica experimental, els mateixos livecoders defugen de definir el livecoding, i constantment podem veure l’aparició de noves idees, tècniques, llenguatges i eines que amplien els límits del que es pot fer amb el livecoding.

La major part de llenguatges i eines que s’utilitzen en el livecoding han estat desenvolupades pels mateixos membres de la comunitat i no és estrany veure a un livecoder utilitzant un llenguatge que ell mateix ha creat (i que potser ningú més utilitza), en una versió altament inestable. Equivocar-se i saber continuar és un aspecte fonamental en la filosofia del livecoding, fins al punt que es considera un honor portar el sistema tant al límit que es pengi a mitja actuació, especialment si el livecoder és capaç de reiniciar-lo i continuar com si res hagués passat.

El livecoding és inclusiu i accessible a tothom: de la mateixa manera que sempre es mostra el codi que s’està escrivint, la pràctica totalitat de les eines utilitzades en livecoding són programari lliure (amb llicències com la GPL de GNU o la MIT) i estan disponibles gratuïtament.

Tot i el seu enfocament aparentment tècnic, la comunitat de livecoding està formada per persones amb orígens i interessos molt diversos: programadors, músics, compositors, artistes visuals, il·lustradors, entre d’altres. La gran varietat d’eines i llenguatges existents, juntament amb una comunitat oberta i una documentació accessible, facilita que qualsevol persona amb un ordinador pugui practicar el livecoding, independentment de la seva experiència prèvia en programació.

Cal destacar també la diversitat de gènere i d’orígens que caracteritza la comunitat, un aspecte que s’ha treballat intensament en els darrers anys, especialment en comparació amb altres àmbits com el de la música electrònica. El livecoding constitueix avui un espai segur i inclusiu, on tothom és benvingut.

Encara que als anys 80 ja hi ha documentada alguna performance que podríem considerar livecoding, el livecoding apareix com a disciplina artística a finals dels 90 i principis dels 2000. En aquests moments és quan es comercialitzen els primers ordinadors personals prou potents com per permetre l’execució de codi on the fly.

Tradicionalment, un programador escriu un programa informàtic utilitzant un llenguatge de programació. Quan vol executar aquest programa per provar-ne el resultat, cal traduir-lo al llenguatge intern del processador, anomenat codi màquina. Aquest procés es coneix com a compilació. La compilació genera un fitxer directament executable. D’aquesta forma, un programa té per una banda el codi que ha escrit el programador (el codi font) i l’executable. Si el programador vol fer una modificacio al programa, ha d’editar el codi font i tornar a generar un nou executable.

Aquest procés és massa lent i laboriós per utilitzar-lo en una actuació en directe. En cert moment, apareixen els llenguatges de programació anomenats interpretats. En aquest tipus de llenguatges, el procés de traducció a codi màquina es realitza a la memòria de l’ordinador, partint directament del codi font. Això fa que el procés de modificació i prova del programa sigui molt més àgil.

Així i tot, en general, els entorns i llenguatges de programació no estan pensats per veure el resultat de l’execució del codi que escrivim al mateix temps que l’estem escrivint. Els sistemes que són capaços de reinterpretar el codi al mateix temps que ja s’està executant, i afectar així al resultat obtingut, sense interrupcions entre l’execució d’una versió i de la següent, s’anomenen on the fly, i són els que s’utilitzen en livecoding.

La consolidació del terme livecoding es produeix després que diversos artistes l’utilitzessin sense especificar-ne un nom, de vegades de forma independent i aïllada. Entre els primers esdeveniments de livecoding, que podríem considerar fundacionals tenim:

En general, aquestes primeres actuacions ja marquen el caràcter underground, experimental i polític del moviment, així com el fet de no prendre’s a si mateixos massa seriosament.

El terme livecoding apareix de forma més o menys oficial al voltant de l’any 2000. El desenvolupament de capacitats de programació en temps real a SuperCollider, i el llançament del llenguatge de programació on the fly ChucK, així com les primeres performances de livecoders, conduiran a la creació de TOPLAP el febrer 2004.

TOPLAP (Temporary Organisation for the Promotion of Live Algorithm Programming) és una comunitat de livecoders que es va crear amb l’objectiu de promoure la pràctica del livecoding i la creació d’una xarxa de livecoders. TOPLAP va ser fundada per Alex McLean, Adrian Ward, Nick Collins i Dave Griffiths, i aviat es van unir altres artistes i programadors interessats en la pràctica del livecoding.

Amb els anys, la comunitat de livecoders ha crescut i s’ha diversificat. Actualment, existeixen més de 30 nodes locals de TOPLAP repartits per tot el món. La comunitat al voltant de Barcelona, Toplap Barcelona, és una de les més nombroses i actives del món. També hi ha Toplap Madrid, que agrupa els livecoders d’aquesta zona.

El livecoding té una vessant acadèmica important. Per una banda, molts dels primers practicants i impulsors venen del món acadèmic. Per altra banda, tant la creació de llenguatges i sistemes nous, com el propi significat i implicacions de què vol dir en viu o de la relació de la notació amb el resultat ha despertat l’interès de nombrosos estudiosos. Un dels esdeveniments anuals més importants en el món del livecoding és l’ICLC (International Conference on Live Coding). Es tracta d’una trobada entre livecoders que combina la part més acadèmica (presentació de papers d’investigació) amb la part més performativa, amb actuacions diverses, incloent-hi una algorave. L’ICLC se celebra des de l’any 2015 a una ciutat diferent del món i el 2025 s’ha celebrat a Barcelona.

La comunitat inicial de TOPLAP va redactar un manifest que resumeix els valors i principis del livecoding. Aquest manifest està permanentment en estat "d’esborrany", cosa que fa referència a la pròpia naturalesa del livecoding, que és una pràctica en constant evolució.

D’aquest manifest i de la pràctica del livecoding se’n deriven aquestes característiques:

Aquest és un petit recopilatori d’alguns vídeos que m’han semblat interessants perquè mostren diferents vessants del livecoding.

L’Alex McLean (yaxu) és probablement una de les persones més conegudes dins del món de livecoding. Membre de slub, cofundador de toplap, i creador del llenguatge TidalCycles (predecessor de Strudel, que veurem al curs). En aquest vídeo, l’Alex fa una demostració d’un nou desenvolupament en TidalCycles, que consisteix en mostrar visualment quina part del codi s’està executant a cada moment:

Des de fa uns anys, durant els solsticis, la comunitat de livecoding fa streamings maratonians (24 hores o més), on membres de la comunitat mostren en què estan treballant. En aquest vídeo, na pulu ens mostra un nou llenguatge de livecoding basat en PHP. Al canal eulerroom de youtube es recopilen molts dels vídeos de la comunitat de livecoding, entre ells totes les actuacions dels solsticis.

Joanne Armitage (música) i Olivia Jack (ojack, visuals) en una actuació from scratch al ICLC 2017 a Mèxic. Un from scratch és una actuació d’improvisació en què els participants comencen amb una pantalla en blanc i tenen 9 minuts per crear una peça. Aquest vídeo és un bon exemple de com es pot combinar la música i els visuals en una actuació de livecoding. Olivia Jack és la creadora del llenguatge de visuals Hydra, que veurem al curs.

Na Lina Bautista (linalab) i en Timo Hoogland col·laboren per crear la música en aquesta algorave a Barcelona. Utilitzen l’entorn col·laboratiu flok, que veurem al curs, i el llenguatge Mercury, que ha creat en Timo. En Roger Pibernat (Loopier) fa els visuals amb animatron, un llenguatge de visuals que ell mateix ha creat per combinar el livecoding amb les seves il·lustracions.

A awesome livecoding trobareu una extensa llista de llenguatges i eines relacionades amb el livecoding. En aquest apartat en destacaré algunes que poden ser del nostre interès.

El livecoding té diversos aspectes que el fan adequat per a la docència: